1 1 f. [LC] [AD] Idea més o menys completa que hom té d'alguna cosa. Tenir coneixença de si mateix. Coneixença del bé i del mal. Coneixença del món i de les persones. Venir, arribar, pervenir, a coneixença d'un fet. Tenir coneixença d'un fet. Haver coneixença d'un fet. Un guia que té una coneixença perfecta del país. És indispensable per al crític la coneixença de l'art de què tracta. 1 2 f. pl. [LC] Posseeix coneixences molt variades. En l'estat actual de les nostres coneixences. Li atribueixen coneixences astronòmiques que no ha tingut mai. 2 1 f. [LC] ésser de la coneixença d'algú Ésser conegut seu. Aquella persona no és de la nostra coneixença. 2 2 [LC] fer la coneixença d'algú [o fer coneixença amb algú] Algú, esdevenir conegut d'algú altre. Aquell any vaig fer la coneixença de dos nous professors. Encara no has fet coneixença amb en Xavier? 2 3 [LC] posar en coneixença Fer conèixer. Posar en coneixença dues persones. 2 4 [LC] tenir coneixença amb algú Conèixer-lo, ésser-ne conegut. Fa temps que tinc coneixença amb aquesta noia. 2 5 [LC] coneixença carnal Relació sexual. 3 1 f. [LC] Persona amb qui s'ha fet coneixença. És una coneixença antiga. Rebre les seves coneixences. 3 2 f. [LC] Persones amb qui s'ha fet coneixença, col·lectivament. Té molta coneixença a la ciutat.
